dimecres, 11 d’abril del 2012

BIELA-MANOVELLA


 
 




                     Escola   Jardí                                                                                                 Materia: Tecnología 
                 Curs acadèmic: 3r ESO A
  Any acadèmic: 2012-2013
Professor:  Gerard Mattis                                        
 Alumna/o: Andrés Azuero  



           Definició i característiques 
Una biela és una peça que es troba subjectada per un dels seus extrems a un èmbol o pistó que realitza un moviment en línia recta, i per l'altre a una manovella. Aquest sistema biela- manovella serveix en mecànica per a transformar un moviment rectilini alternatiu en un moviment de rotació, i viceversa.
Elements de mecanisme
Un mecanisme de biela- manovella és un tipus de mecanisme que transforma un moviment rotatori en moviment rectilini o viceversa segons els casos. S'usa per exemple en altres mecanismes més complexos, premses, bombes de fluids, màquines d'estampació, etc.
Aplicacions
La manovella és un element d'un mecanisme de transmissió del moviment que consisteix en una barra fixada per un extrem i accionada per l'altra amb un moviment de rotació.
La manovella és una peça normalment de ferro, composta de dues branques, una de les quals es fixa per un extrem a l'eix d'una màquina, d'una roda, etc... i l'altra es fa servir a manera de mànec que serveix per fer girar l'eix, la màquina o la roda. Pot servir també per efectuar la transformació inversa del moviment circular en moviment rectilini.[1] Quan s'incorporen diverses manetes a un eix, aquest s'anomena cigonyal.
Una de les seves aplicacions és el mecanisme de biela - manovella extensament utilitzat en diverses màquines, fonamentalment per transformar el moviment alternatiu dels pistons d'un motor de combustió interna en moviment rotatori d'altres components.


Representació gràfica
És una magnitud que se descriu amb tres característiques quantitat,direcció i sentit. En alguns textos la quantitat també se l’anomena magnitud o intensitat. Exemple de magnituds vectorials són la velocitat, la força, l’acceleració, etc. La seva representació es realitza mitjançant una fletxa que mostra les tres característiques.



ENGRANTGE





                                 
                                                                                                       Escola Jardí
                                                                                                Materia: Tecnología 
                                                                Curs acadèmic: 3r ESO A
                                                                   Any acadèmic: 2012-2013
                                                                  Professor:  Gerard Mattis       
                                                                                              Alumna/o: Andrés Azuero 


Definició o característiques.
S'anomena engranatge o, més formalment, roda dentada un element utilitzat per transmetre moviment entre les diferents parts d'una màquina o mecanisme mòbil. Els engranatges estan formats per dues rodes o més dentades. La més petita s'anomena pinyó. Un engranatge serveix per transmetre moviment circular mitjançant el contacte de rodes dentades. Si el sistema és compost de més d'un parell de rodes dentades, es pot anomenar tren d'engranatges.
Aquest material està composat per un conjunt de breus textos, per definir i situar, una acurada selecció d'imatges i una variada proposta d'activitats, escrites i/o orals, per tal de obrir un espai de reflexió i posada en comú a l'entorn del les màquines i els mecanismes.
                          Diferents tipus

Tipus d’engranatge
Descripció
foto
Engranatges
Engranatges de dents rectes són en gran mesura el tipus més comú de les arts i amb les excepcions de la "roda dentada" el tipus d'art que ha existit per més temps.

 Engranatges helicoïdals
Els engranatges helicoïdals són molt similars a engranatges cilíndrics excepte les dents no són perpendiculars a la cara. Les dents estan en un angle amb la cara donant engranatges helicoïdals més contacte de les dents en la mateixa zona. Engranatges helicoïdals també es pot utilitzar en els eixos no paral·lels per transmetre el moviment. Els engranatges helicoïdals tendeixen a córrer més silenciós i suau d'engranatges període rectes, causa de l'augment del nombre de dents en contacte constant en qualsevol de temps.
 
        
Engranatges amb dents angulars
Engranatges d'espina de peix s'assemblen a dos engranatges helicoïdals que s'han col · locat al costat de l'altre. Sovint es fa referència com "helicoïdals dobles".
Un dels beneficis dels arts d'espina de peix és que ajuda a evitar problemes relacionats amb l'empenta lateral creat amb l'ús dels engranatges helicoïdals.
Bisell / Mitre Gears
Els engranatges cònics s'utilitzen sobretot en situacions que requereixen potència a transmetre en angle recte (o aplicacions que no són paral·lels). Els engranatges cònics poden tenir diferents angle de l'aplicació, però tendeixen a ser de 90 °.
Engranatges helicoïdals
Engranatges helicoïdals s'utilitzen per transmetre energia als 90 ° i que les reduccions es requereixen altes. El cuc s'assembla a un fil que es recolza en les dents concavas o helicoïdal.
Engranatges interns
Engranatges interns en general s'assemblen invertides engranatges rectes, però de vegades es tallen com engranatges helicoïdals.
Bastidors
Un bastidor és bàsicament un engranatge recte utilitzat per transmetre potència i el moviment en un moviment lineal.
Engranatges de dents frontals
Engranatges de cara a la potència de transmissió (en general) en angle recte amb un moviment circular. Engranatges de dents frontals no són molt comuns en l'aplicació industrial.
Splines involuta
Eixos estriats i centres se solen utilitzar com a connectors de diferents tipus d'aplicacions. Una de les aplicacions més comuns és la de connectar els motors reductors. També poden ser utilitzats en les transmissions.
Splines evolvent s'assemblen a engranatges rectes, però tendeixen a tenir diferents angle de pressió.
Splines cares rectes
Estries rectes cares sovint serveixen la mateixa funció, però tenen estries envoltants "amb costats rectes" dents en lloc de dents d'evolvent.
Pinyons

Les rodes dentades s'utilitzen per executar cadenes o corretges. S'utilitzen típicament en els sistemes transportadors.
            Lleis o expressions de càlcul  
                        Aplicacions
Un engranatge es un mecanisme format per dues rodes dentades que permet transmetre el moviment  (normalment angular) d'un eix a unaltre per mitjà del contacte entre dents tot mantenint la relació de velocitats o relació de transmissio constant. Els engranatges no llisquen gracies a les dents. Hi ha  quatre  tipus d'engranatges : hiperbòlics, cònics, engranatges de tornillo sense fi.   Cònics: El moviment relatiu entre les rodes es governat pel rodolament mutu de dos cons primitius tangents entre si amb els eixos coincidents. Hiperbòlics: Els hiperbòlics, aquests són d'aparença semblant als cònics espirals excepte que l'eix del pinyó aquesta desplaçat pel que fa a la corona de manera que els eixos no s'intercepten.
Engranatges tornillos sense fi: Els de tornillo sense fi, l'accionament de cargol sense fi són engranatges helicoïdals per eixos creuats gairebé sempre a 90 º. El cargol sens fi motor d'un o diversos filets de rosca, es construeix cilíndric o globoide tenen una lubricació fàcil.

Es denomina engranatge o rodes dentades al mecanisme utilitzat per transmetre potència d'un component a un altre dins d'una màquina. Els engranatges estan formats per dues rodes dentades, de les quals la major es denomina 'corona' i la menor 'pinyó'. Un engranatge serveix per transmetre moviment circular mitjançant contacte de rodes dentades. També hi ha engranatges que es mouen gracies a un motor o a la força de l'aigua.

Aquestes rodes dentades es caracteritzen pel nombre de dents, pel seu diametre i per la seva velocitat. Depèn de les diferents caracteristiques de cada roda canvia la seva velocitat, incrementat o disminuint.

 Les rodes dentades es caracteritzen per paràmetres com ara el seu diàmetre (d), el nombre de dents (z) i la seva velocitat de gir (n). Aquestes variables estan "lligades" per expressions matemàtiques que ens ajudaran a descriure el funcionament del sistema.



Representació garfica.
 Com ja sabeu els diferents tipus d'engranatges tenen característiques i mides molt diverses. En ocasions, sobretot en el moment de dissenyar sistemes de transmissió de moviment, ens resulta molt útil fer servir la representació amb símbols.

 Per tant, per fer més senzills i entenedors els esquemes que representin aquests sistemes, utilitzarem una representació gràfica normalitzada.

 Aquí en teniu alguns exemples:

  
  • Representació esquemàtica d'un sistema de transmissió de moviment de cremallera
  
  • Representació esquemàtica d'un sistema de transmissió de moviment d'engrantges cònics
      
  
  • Representació esquemàtica d'un sistema de transmissió de moviment de cargol sense fi
  
  • Representació gràfica esquemàtica d'un engranatge helicoidal










  

PLA INCLINAT I ROSCA


                           
                                                            
            
                                                            
                                                                 Escola Jardí
                                                                                                Materia: Tecnología 
                                                                Curs acadèmic: 3r ESO A
                                                                   Any acadèmic: 2012-2013
                                                                               Professor:  Gerard Mattis
                                                                                  Alumna/o: Andrés Azuero 
                       
               Definició i característiques 
S’utilitzen per unir de forma no permanent els elements de màquines. Són components de gran utilitat, insubstituïbles en diverses ocasions i amb característiques de disseny i construcció que els permeten una perfecta adaptació a molt variades condicions i circumstàncies de treball. La part més important dels cargols i femelles és la rosca. En mecànica es diu rosca a hèlix construïda sobre un cilindre,amb un perfil determinat i d’una manera contínua i uniforme. Si l’hèlix és exterior resultat un cargol i si és interior una rosca. Se pot considera com un prisma es enrullar-se  voltant  i al llarg d’un cilindre que es diu nicli. Aquests prismes en forma d’hèlix reben el nom de fils o fils de rosca.
                               Parts i components que la formen
Flanc o cara lateral.
 Angle del flanc: mesurat en un pla axial.
 Fons, unió dels flancs per la part interior.
 Cresta, unió dels flancs per la part interior.
Va, espai buit entre dos filets.
 Base, on els filets es recolzen en el nucli.
 Nucli, és el volum ideal sobre el qual es troba la rosca o cos de l'element roscat.
 Fil, és la porció d'hèlix compresa en una volta completa de la rosca.
                              Diferents tipus de càlcul
La palanca
La palanca és una barra rígida i que gira sobre un punt de suport anomenat fulcre, si en un dels extrems de la palanca s'aplica una força relativament petita es possible vèncer una resistència més gran situada a l'altre extrem.
En una palanca a la distància entre el punt d'aplicació de la força o la resistència i el fulcre s'anomena braç.
La palanca té dos braços:
el braç de força és distància entre el punt d'aplicació de la força i el fulcre
el braç de resistència és la distància entre el punt d'aplicació de la resistència i el fulcre.
La formula general de la palanca diu
" Força pel seu braç és igual a la resistència pel seu"
La roda
La roda va ser un dels grans descobriments de l'ésser humà.
La roda permet desplaçar objectes pesats i voluminosos amb poc esforç i un gran estalvi d'energia.
La roda és la base d'altres màquines com el torn, el cargol, la manovella, les politges o els engranatges.
El cargol
Un cargol és una peça cilíndrica amb un solc o ressalt uniforme i continu que descriu una línia helicoïdal. El cargol podríem dir que és un pla inclinat en forma d'hèlix.
La femella és una peça amb un forat que té un canal helicoïdal.
El mecanisme cargol- femella pot ser utilitzat com element de fixació o com a mecanisme de transformació de moviment circular a rectilini.
El solc o ressalt rep el nom de filet de rosca.
El pas  d'una rosca és la separació entre dos filets.
L'avanç  d'un cargol és la distància que avança amb una volta censarà.
Si el cargol té un sol filet l'avanç és igual pas pel nombre de filets. 
Els cargols poden tenir més d'un fil de rosca, en aquest cas l'avanç és igual al pas pel nombre de fils o entrades.
                                       Aplicacions

1) Posarem la moneda al començament del pla inclinat i anirem augmentant l’angle
fins que amb un petit cop veiem que la moneda llisca a velocitat constant (o
s’acaba parant).
2) Calculem el coeficient estàtic màxim:  me = taga.
Coeficient dinàmic:
3) Col·loquem la moneda al començament del pla inclinat amb un angle gran per tal
que baixi amb una determinada acceleració. L’angle el podem calcular per
trigonometria:
4) Mesurem el temps i la distància recorreguda per tal de determinar
l’acceleració:
5) Calculem el coeficient de frec dinàmic aplicant la segona llei de Newton
                           Representació gràfica
Hem d'analitzar dues situacions possibles:
quan el bloc de massa m1 està en moviment
quan el bloc de massa m1 està en repòs sobre el pla inclinat.
Per a dibuixar de forma correcta el sentit de la força de fregament s'ha de tenir en compte que:
quan el bloc llisca, la força de fregament és sempre de sentit contrari al vector velocitat;
si el bloc de massa m1 està en repòs, la força de fregament és de sentit contrari a la resultant de les altres forces que actuen sobre el bloc.

            Definició i característiques 
El roscat consisteix en la mecanització helicoïdal interior (femella) i exterior (cargol) sobre una superfície cilíndrica. Aquest tipus de sistemes d'unió i subjecció (rosques) és present en tots els sectors industrials en què es treballa amb matèria metàl·lica. [1] La superfície roscada és una superfície helicoïdal, engendrada per un perfil determinat, el pla de la qual conté l'eix i descriu una trajectòria helicoïdal cilíndrica al voltant d'aquest eix. [2] El roscat es pot efectuar amb eines manuals o es pot fer en màquines tant amb un trepant, amb una fresadora o amb un torn. Per al roscat manual s'utilitzen mascles i fileres .[3]  Un mascle s'utilitza per roscar la part femella de l'acoblament (per exemple una femella). Una filera s'utilitza per roscar la porció mascle del parell d'acoblament (per exemple un pern). En les indústries i taller és de mecanitzat és més comú roscar forats en el qual es cargola un pern de crear el cargol que es cargola en un forat, perquè generalment els cargols s'adquireixen en les ferreteria si la seva producció industrial té un altre procés diferent. Per aquesta raó els mascles estan més sovint disponibles i s'utilitzen més. Per a les grans produccions de roscats tant mascles com femelles s'utilitza el roscat per laminació quan el material de la peça ho permet.
                  Parts i components que la formen
El tornillo está engendrado por el enrollamiento en hélice de un tornillo isósceles cuyo ángulo en el vértice superior es de 55°. La base de este triangulo, situada paralelamente al eje del cilindro de soporte, es, antes de truncada, igual al paso del tornillo
La parte superior y las base del triangulo primitivo isósceles se rodean hasta 1/6 de la altura teórica. Este tipo de rosca da un ajuste perfecto.
Material
Relación corte/tensión
t/Rm
Aceros
0,60 a 0,65
Acero Austenítico
0,80
A. Austenítico F60/90
0,65 a 0,75
Fundiciones GJL
1,1
Fundición GJS
0,9
Aluminio aleado
0,7
Aleaciones de titanio
0,6

                       Diferents tipus
Técnicamente una rosca es una arista de sección uniforme que tiene la forma de una helicoide sobre la superficie externa o interna de un cilindro, o con la forma de una espiral cónica sobre la superficie externa o interna de un cono, o de un cono truncado. Al roscado de un cilindro se lo llama rosca cilíndrica y al efectuado en un cono o en un cono truncado, rosca cónica.
Tipos normales de roscas: hay doce tipos o series de roscas comercialmente importantes, que son los que siguen:
 Tipo de paso grueso: UNC y NC. Se recomienda para usos generales donde no se requieren pasos más finos.
 Tipos de paso fino: UNF y NF. Esencialmente igual a la primitiva serie SAE, recomendada para la mayoría de los trabajos en la industria automotriz y aeronáutica.
 Tipos de paso extrafino: UNEF y NEF. Igual que la vieja serie SAE fina, se recomienda par usar en materiales de paredes finas o cuando se requiere un gran número de filetes en una longitud dada.
Tipo de ocho hilos. SN. En esta serie hay ocho hilos por pulgada todos los diámetros desde 1 a 6 pulgadas. Esta serie es recomendada para las uniones de cañerías, pernos de pistón y otros cierres donde se establece una tensión inicial en el elemento de cierre para resistir presión de vapor, agua, etc.
Serie de doce filetes; 12UN y 12N. Esta serie tiene doce hilos por pulgada para diámetros que van de ½ a 6 pulgadas. Los tamaños de ½ a 1 ¾ pulgadas se usan en calderería.
Serie de dieciséis filetes: 16UN y 16N. Esta serie tienen dieciséis por pulgada y abarca diámetros que van desde ¾ hasta 6 pulgadas. Se usan en una amplia variedad de aplicaciones, tales como collares de ajuste, retén, etc. que requieren un filete muy fino.
Rosca amé.
Rosca de diente de sierra.
Rosca cuadrada.
Rosca Brown sharpe.
Estos últimos cuatro tipos de rosca, que se muestran en la  se usan principalmente para transmisión de potencia y movimiento.
Rosca normal americana para tubos: se muestra en la figura 3, es la rosca cónica normal que se usa en uniones de caños en Estados Unidos.
  Rosca Métrica Normal Internacional: esta rosca también mostrada en la Fig.3, se usa mucho en tornillos de medida métrica fabricados en el continente europeo.
                        Lleis o expressions de càlcul.
Paso = 4 mm.
dmin = 35,47 según norma DIN 13.
Rmm = 104 Kg/mm2. (10.9)
At = 816,7 mm2 según [12]
Rosca hembra:
Paso = 4 mm.
D2max = 33,7 mm (DIN 13).
Rmh = 43 Kg/mm2. (SAE 1022).
Ac1 = 84,19 mm2 Según [7.1]